Enmig del bullici, de la massificació i de l’eufòria desenfrenada que, malauradament, cada cop més, s’apoderen de les festes de Sant Joan a Ciutadella, hi queda un racó on el temps s’atura i l’esperit autèntic torna a respirar: l’ermita de Sant Joan de Missa.
Aquest petit temple, arrelat a la història de Menorca des del 1301, no és només una capella als afores, sinó que representa el cor amagat d’unes festes que, per uns instants, recuperen la seva ànima més pura.
Quan la qualcada deixa enrere el Caragol des Born i pren camí cap a l’ermita, es trenca el ritme frenètic de la ciutat i el protagonisme recau en el silenci, el so del fabiol i el pas pausat dels cavalls.
El fabioler marca el compàs amb el tambor i el fabiol mentre la comitiva avança cap a un dels espais més simbòlics de la festa, en un trajecte que s’allunya del renou i de les aglomeracions i que permet
reconnectar amb l’essència més primigènia de Sant Joan.
Una cerimònia carregada de simbolisme
Un cop a Sant Joan de Missa, la cerimònia adquireix una dimensió que va més enllà de l’acte religiós. Es tracta d’un ritual de retorn als orígens, on la solemnitat, l’ordre i el respecte prenen protagonisme en un entorn allunyat de les presses i de la massificació.
Els cavallers desmunten, el fabioler continua sonant i, en formació, tots passen davant la porta de cal donat. És un gest senzill però carregat de simbolisme, on prevalen el respecte, el silenci i la complicitat entre caixers i cavallers, amb el fabiol com a únic so que trenca la quietud del moment.
Quan el caixer senyor cedeix el pas al caixer capellà, es fa evident que Sant Joan no és només cavalls i festa, sinó també devoció, humilitat i memòria col·lectiva. A l’interior de l’ermita, el Cant de Vespres ressona com ho feia segles enrere, en un espai de pedra que ha estat testimoni de generacions i que acull l’oració pausada i el recolliment sincer dels assistents.
El darrer refugi de l’esperit sanjoaner
Fins que el sol no es pon, els cavalls no poden tornar a la ciutat, un fet que converteix Sant Joan de Missa en una pausa obligada dins el vertigen de la festa. És un moment de calma que contrasta amb la intensitat viscuda a Ciutadella i que permet recuperar el sentit original de la celebració.
Sant Joan de Missa és, així, molt més que un paratge rural: és un espai clau per preservar l’esperit sanjoaner, un oasi on la tradició es manté intacta i on la festa es despulla de l’excés per tornar a ser
sentiment, arrel i identitat. Un record viu que interpel·la sobre la necessitat de conservar aquests espais si es vol garantir que Sant Joan continuï sent Sant Joan.
